Enmig d'aquests dies de confinament, ens hem vists sorpresos per la mort de Cachou, un exemplar d'ós bru de tant sols 6 anys i nascut als Pirineus, un ós que tenia el seu dret legítim de viure lliurement, i no tant sols per ser una espècie d'interès prioritària, declarada protegida i en perill d'extinció a la que hem de vetllar per la seva conservació, no per tot això només, sinó per ser una espècie més de la nostra biodiversitat que contribueix decisivament en el equilibri natural, cada vegada i malgrat l'expressió, més desequilibrat.

Part d’alguns sectors no han parat de tirar llenya al foc, acusant als ossos de totes les desgràcies a la ramaderia local. Tenint en compte que a hores d'ara poden oscil·lar a l'entorn d’uns 60 ossos als Pirineus, les dades oficials entre el 2018 i 2019 els atacs als caps de bestiar, atribuïts oficialment als ossos, es van reduir un 80%, en aquest sentit dir que en el medi obert i per tant natural, totes les espècies s'han de preservar i que tothom sap que el risc de pèrdues múltiples per malalties, accidents i també la depredació per la supervivència son del tot habituals.

També les administracions especialment la UE ajuda amb quantioses subvencions als ramaders en les zones de muntanya de ramaderia extensiva, amb la condició que contribueixin en la conservació de la biodiversitat, això és així, les morts de caps de bestiar repartits entre els ossos que tenim, no arriba a un animal per ós a l’any, només els gossos assilvestrats varen causar la mort l'any 2018 a més de 500 caps de bestiar. L'ós es un mamífer omnívor i els vegetals suposen més de 80% de la seva dieta, quant menja carn majoritàriament ho fa en forma de carronya, animals morts, aquí podria haver una solució en la reducció de pèrdues en la ramaderia si es crees un grup a l'administració que es dediques a la gestió de les baixes ramaderes, com fan a Astúries i altres llocs.

Més enllà d’atiar el foc tirant llenya amb la finalitat de provocar incendis com a estat la mort de l'ós Cachou, cal cercar diàlegs per trobar solucions i no generar odis ni venjances sobre espècies que hi viuen, son a casa seva, perquè si d'algú pertany el dret a viure al medi natural, es la fauna silvestre i ens hem d'adaptar per compartir-la. La ramaderia simplement es nodreix amb la seva activitat d'aquest medi que la natura sàviament sustenta.

Dit tot això cal més que mai treballar en tots els àmbits a la recerca de la millor convivència, tenint en compte que durant milers i milers de segles l’ós ha viscut en aquest territori, començant pel ancestre avantpassat ós de les cavernes (Ursus spelaeus), del contrari si algunes persones persisteixen, en voler dominar i posseir la Natura, acabarem per ser destruïts com passa ara amb el coronavirus. Si no ens adonem que la nostra salut esta íntimament vinculada a la salut de la Natura, es que no es veu la realitat més enllà dels interessos particulars.

La mort de l’ós Cachou, es una conseqüència fatal, amb tota probabilitat d'una acció humana equivocada, que en primer lloc cal lamentar i que si finalment es demostra el que sembla, també s’hauria de condemnar enèrgicament per part de les administracions competents Araneses i Catalanes per no deixar cap dubte de que un silenci els pugui convertir en còmplices. Nosaltres, al igual que totes les persones sensibles amb el medi ambient i respectuoses amb la fauna, ja hem lamentat i condemnat energèticament aquesta mort, si es confirma una mort antinatural, provocada, la pregunta llavors serà si caldrà que haguem de demanar i exigir justícia ❓❓❓

- Signat -

✍ Joan Vàzquez Mendieta ( Secretari i Portaveu d’Ipcena )
✍ Albert Sater Berniz ( Secretari General i Responsable Àrea Fauna d’Ipcena )