Conèixer els ossos

L'ós bru és un símbol noble del Pirineus; el seu despertar a la primavera representa la fertilitat, motiu de nombroses festes en moltes poblacions pirinenques. Considerat com molt perillós, l'ós ha arrossegat sempre mala fama i les seves agressions han estat gairebé sempre magnificades. Però malgrat la ferocitat que li atribueixen les llegendes populars, l'ós és un animal tímid i fugisser en contacte amb l'ésser humà i que només reacciona agressivament quan protegeix a les seves criatures o al veure’s acorralat, caràcter que no es correspon amb la imponent fortalesa que emana. 

Durant molt temps va ser caçat per la seva carn, el seu greix i la seva pell; però en l'actualitat és una espècie protegida i catalogada al nostre país com en perill d'extinció, la qual cosa ha derivat en l'aprovació de plans de recuperació a tota la seva àrea de distribució. Els problemes de la seva conservació estan bàsicament relacionats amb els danys al sector ramader, la interacció amb la caça, la fragmentació del seu hàbitat per infraestructures i els aprofitaments forestals. 

A Espanya només queden pocs exemplars en la Serralada Cantàbrica i en els Pirineus. La població pirinenca es reparteix entre el Pirineus Central (valls d’Aran i Pallars ) i zones contigües a França i el Pirineus Occidental, entre Aragó, Navarra i el veí Bearn (França). L'ós s'ha convertit en un emblema de la naturalesa salvatge; és tasca de tots intentar impedir la seva desaparició i afavorir en la mesura del possible la seva reintroducció, bandejant així d'una vegada per sempre l'ancestral i gairebé sempre injustificada por a l'ós bru. 

Amb la seva faç d'aspecte hominoide, es tracta d'un dels mamífers més característics de la fauna ibèrica i lamentablement és també un dels més amenaçats ja que només queden uns pocs exemplars en la Serralada Cantàbrica i en els Pirineus. La població pirinenca es reparteix entre les valls de Salazar i Somport, a Navarra i Osca i la vall d’Aran en els Pirineus Catalans. 

Protegida l'espècie a la segona meitat del segle XX, la caça furtiva i la invasió del seu hàbitat natural són les principals amenaces sobre l'animal al nostre país. Malgrat estar prohibida la seva caça des de fa anys, s'han seguit abatent exemplars i s'ha comprovat la mort de molts óssos a les mans de furtius. La pèrdua de qualitat dels hàbitats és un problema complex ja que l'explotació incorrecta de les masses forestals, la densificació de la xarxa de comunicacions que fragmenten el territori i afavoreixen una afluència cada cop més massiva de visitants han anat minvant poc a poc la superfície disponible per als óssos. Aquests s'han anat refugiant en reductes aïllats, dificultant-se el contacte entre els diferent grups i fent cada cop la seva situació més precària, amenaçant així amb la deterioració genètica de l'espècie. 

A més dels Plans de Recuperació de les comunitats autònomes, el treball de l'administració i els projectes LIFE de la Unió Europea; diverses fundacions i associacions ecologistes desenvolupen plans per a la conservació de l'ós bru a Espanya. L'ós és un veritable termòmetre vivent de la qualitat del mitjà natural ja que on hi ha óssos, hi ha riquesa de flora i fauna. Es tracta del símbol dels Pirineus i és un tresor que ha de cuidar-se ja que, protegint a l'ós es protegeix també a la resta d'éssers vius. La seva conservació necessita de l'ajuda de tots.