L' ós i els arbres


L'ós bru és un animal essencialment forestal i el bosc constitueix el seu mitjà natural més freqüentat. Per això, no és d'estranyar que el naturalista pugui llegir en els arbres els indicis de les diferent activitats de l'ós bru. La majoria d'aquestes senyals que queden en els arbres les fan en alimentar-se o en marcar-los perquè altres óssos trobin el seu rastre per l'olfacte. Vegem quines són les principals marques deixades pels óssos en els arbres dels Pirineus:

 

Arbres sense escorça: Les principals espècies afectades són l'avet, el faig i els pins.

 

Els danys solen donar-se essencialment en primavera, quan hi ha pocs recursos disponibles i en arbres secs en peu o que comencen a assecar-se. L'ós busca en ells larves d'insectes xilòfags (que barrinen la fusta i s'alimenten d'ella), per a això treuen l’escorça lateralment del tronc amb les ungles ja que és més fàcil arrencar plaques senceres d'escorça en aquest sentit, deixant marques característiques en clavar les ungles i esgarrapades laterals en tirar de l'escorça. Aquesta activitat pot tenir més o menys importància segons l'estat sanitari dels arbres.

 

Arbres amb branques trencades: Les espècies afectades són l'avellaner, el cirerer, la servera, la pomera, i la figuera a l'estiu i tardor, i ho fan per aconseguir els fruits abans que caiguin al sòl i siguin consumits per altres animals. En arbres petits com l'avellaner, l'ós s’hi posa dempeus i doblega les branques principals fins a aconseguir el fruit, trencant-ne sovint alguna de tant corbar-la; l'ós grimpa als cirerers i trenca les branques terminals més fines per apropar-se-les i agafar els fruits sense caure; és capaç de pujar a diversos metres d'altura fins a arribar a la capçada dels arbres. Els senyals serien les branques trencades i les marques de les ungles en el tronc. També grimpa als arbres per cercar ruscs.

 

Arbres esgarrapats: Les espècies afectades són els avets, pins, faigs i roures durant la primavera i l'estiu; sobretot en crestes, límits naturals o collades. El motiu n’és el marcatge territorial o de reconeixement entre individus (sobretot els mascles). L'ós es frega contra l'arbre per deixar impregnada la seva olor i en fregar-se, esgarrapa o mossega l'escorça provocant petites ferides a l'arbre o eixamplant ferides existents. La majoria de les vegades es posa dempeus i es frega l'esquena, el clatell, el pit o bé els lloms en posició normal. En ocasions també se senti per fregar-se l'esquena. Aquestes marques es troben en el tronc des del sòl fins a uns dos metres d'altura. Els senyals són escorces esgarrapades i tres o quatre marques més o menys paral·leles, en general a més d'1'20 metres del sòl. En les coníferes es veuen pèls empegats a la resina, que a més romanen molt temps després del pas de l'animal.

 

Arbres i troncs destrossats: Aquests danys es donen en qualsevol espècie: avet, pi, faigs o roures sobretot a la primavera o a principis de l'estiu en arbres caiguts o arbres tallats anys enrere. L'ós busca larves d'insectes de la fusta en els troncs en descomposició, també busca essencialment formigues i les seves posades, desfent així totalment el pi, excavant i projectant fragments a diversos metres; en els arbres caiguts, obre el tronc lateralment estirant amb ambdues potes després de clavar les urpes a la fusta descomposta. En fer aquests esforços, desgrana el tronc en grans fragments que poden aparèixer a diversos metres de distància. Deixa així les marques de les seves ungles en el tronc i restes de la seva activitat escampats al voltant.

 

Descescorçament de troncs a la recerca de líber: El fenomen és observat en coníferes dels Pirineus centrals (avets, picea, pins) i en altres arbres (castanyer, salzes); des de finals de maig fins a agost i no ocorre tots els anys. L'ós arrenca tires d'escorça i estira amb les dents el líber (teixits que intervenen entre l'escorça i la fusta) que queda adherit a l'escorça. El líber és un aliment ric en sucres solubles que l'ós explota en èpoques o anys de pocs fruits disponibles. L'ós clava les seves urpes en l'escorça o la mossega per ferir-la, després amb un moviment lateral (més fàcil en formes cilíndriques com les dels troncs) tira de l'escorça cap a l'exterior fins que aconsegueix desprendre una banda; deixant marques de les ungles o de les dents en el tronc de l'arbre, així com marques de les dents en els trossos d'escorça al voltant de l'arbre.

 

Senyals de grimpar a grans arbres: A més de pujar als cirererx, l'ós grimpa als roures i als avets. Grimpa als roures a l'octubre i novembre, quan les aglans estan disponibles i sol fer-ho a zones on no és abundant. L'animal grimpa al llarg del tronc, valent-se de les urpes de les quatre potes. Quan arriba a una branca, grimpa per ella i intenta aconseguir -les. També doblega o sacseja les branques més fines per tirar les aglans al terra i allí menjar-se-les. Al tronc s'aprecien alternativament les marques de les ungles de les potes esquerres i dretes. De vegades s'aprecien nítidament les marques de les cinc urpes clavades i a una altura de fins a dotze metres. També es poden veure les marques de relliscades, quan l'ós clava les ungles i esgarrapa el tronc en baixar.