Manifest Òssa Hvala


Denunciem públicament les mesures del Consell Generau d’Aran i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat pel que fa a l’ordre de captura de l’óssa Hvala per part de la seva guarderia de medi ambient.

 

La considerem una acció desmesurada i injustificada, desproporcionada amb la magnitud de l’incident ocorregut el passat 23 d’octubre: en una batuda de porcs senglars al baix Aran, l’os fou detectat pels gossos de la batuda i el van perseguir. Aquesta óssa, al sentir-se amenaçada i acorralada, va fugir desesperadament, i al trobar-se el caçador a prop, i degut a la coincidència fortuïta, l’óssa va produir-li ferides, molt lleus. Els fets obeeixen a una conducta pròpia de la reacció d’espant i persecució de l’animal, i en cap cas responen a un intent d’atac gratuït, ja que l’os, si hagués atacat el caçador i li hagués mossegat la cama, Tal i com recullen els mitjans de comunicació, li hagués fet ferides de caràcter mont greu, el fet que el caçador tan sols tingui una ferida al braç es deu a que l’os no tenia intenció d’atacar i fer mal.

 

Al desembre de l’any 93 la generalitat , juntament amb el govern francès i els governs d’Aragó i Navarra van signar el conveni LIFE per la reintroducció de l’ós al Pirineu, el trencalòs i la cabra salvatge. La Generalitat, que en principi no va reintroduir exemplars d’ós, si que va mantenir-se al LIFE aplicant la inversió de la UE, uns 200 milions de les antigues pessetes, en mesures de sensibilització ambiental sobre l’ós. Finalment tres óssos van ser reintroduits entre els anys 1996 i 1997.

 

Altres espais amb óssos

 

A la serralada cantàbrica es troben en l’actualitat uns 150 óssos, i durant aquesta primavera del 2008 es van localitzar unes 30 cries, essent així un dels millors períodes reproductors dels darrers anys. En aquesta zona, que té la població més important d’óssos de la península, no hi ha hagut mai cap atac de gravetat sobre la població.

 

L’ós, espècie prioritària de protecció

 

Aquest animal sempre havia estat present als nostres Pirineus, i l’últim exemplar desapareixé als anys 90. La UE amb la intenció de restablir una espècie que l’home havia extingit, va aprovar un programa de reintroducció. Aquesta espècie es troba protegida per la Directiva europea d’Hàbitats 92/43/CEE, que considera l’ós una espècie prioritària i exigeix als estats membres la màxima protecció sobre aquesta espècie i els indrets on habita.

 

L’actuació del Consell General d’Aran suposa un presumpte delicte contra el medi ambient. Atenent el que expressen els capítols III i IV del Codi Penal, el III referits als delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, en concret el que indica el seu article 330

 

Article 330 El qui, en un espai natural protegit, danyi greument algun dels elements que hagin servit per qualificar-lo, incorre en la pena de presó d'un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.

 

i el capítol IV, referit als delictes relatius a la protecció de la flora i fauna, tal i com recullen els articles 334 i 338: Article 334

 

1. El qui caci o pesqui espècies amenaçades, realitzi activitats que impedeixin o dificultin la seva reproducció o migració, contravenint a les lleis o disposicions de caràcter general protectores de les espècies de fauna silvestre, comerciï o trafiqui amb aquestes o amb les seves restes ha de ser castigat amb la pena de presó de quatre mesos a dos anys o una multa de vuit a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per exercir el dret de caçar o pescar per un temps de dos a quatre anys.178

 

2. La pena s'ha d’imposar en la meitat superior si es tracta d'espècies o subespècies catalogades en perill d'extinció.

 

Article 338 Quan les conductes que defineix aquest títol afectin algun espai natural protegit, s'han d’imposar les penes superiors en grau a les previstes respectivament.

 

Per tot l’exposat, demanem:

 

Que en base a les competències que li son pròpies al Síndic del Consell General de la Vall d’Aran, al Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Directora General de Medi Natural del Dpt de Medi Ambient de la Generalitat i al cos de Mossos d’Escuadra de la Vall d’Aran, que es paralitzi l’actuació promoguda pel Consell General d’Aran de capturar l’óssa Hvala i es constitueixi una comissió de seguiment que aporti solucions per fer compatible la presència de l’ós a les àrees rurals de les comarques on té presencia.

 

IPCENA emprendrà totes les accions legals necessàries conjuntament amb d’altres col·lectius per tal de defensar la preservació de l’ós bru als Pirineus.

 

Lleida, 24 octubre 2008

 

Més informació: IPCENA - EdC Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93