La Generalitat assegura que les pèrdues són escasses gràcies a les mesures de gestió
L'alliberament d'un nou mascle per posar fre a la consanguinitat actual s'endarrerirà al 2016 o 2017
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
EVA VISA / LLEIDA
DIUMENGE, 21 DE JUNY DEL 2015
La població d'óssos del Pirineu es consolida i supera els 30 exemplars
Amb la discreció que el caracteritza, poc donat a exhibir-se davant els humans, l'ós bru segueix la seva expansió pel Pirineu a un ritme constant, fins i tot decidit, fins al punt que aquest any s'ha superat la trentena d'exemplars confirmats, el doble que el 2007 i sis vegades més que el 1996, quan es va iniciar el programa de reintroducció amb l'alliberament de dues femelles d'origen eslovè. No obstant, l'èxit d'adaptació no pot ocultar la greu consanguinitat -pràcticament tots els exemplars estan emparentats-, un problema que només s'arreglaria amb l'arribada de sang nova.
La Generalitat va anunciar el 2014 que aquest any volia alliberar un mascle reproductor, però ja és clar que no serà així i «caldrà esperar al 2016 fins i tot el 2017», avança Jordi Ruiz-Olmo, subdirector general d'Actitivitats Cinegètiques. Per justificar la demora, Ruiz-Olmo argumenta motius legals, tècnics i per davanat de tot d'índole social, i insisteix que no és objectiu de l'Administració catalana augmentar la població de plantígrads, que creix pel seu compte sense problemes, sinó simplement millorar-ne el potencial genètic. «Volem un ós per substituir Pyros. Només això», sentencia.
Pyros, el vell patriarca (té 27 anys, més del que acostumen a viure els exemplars en llibertat), és pare i/o avi de pràcticament tots els óssos del Pirineu. Per primera vegada des del 1997, l'any passat es va registrar a la serralada un naixement sense relació amb Pyros, tal com es va confirmar posteriorment per anàlisis genètiques, un fet que semblava convidar a l'optimisme. La realitat, no obstant, és que tot segueix igual de malament ja que el pare va ser Moonboots, fill i a la vegada nét del veterà plantígrad.
ADÉU, BALOU / Un cop mort Balou -el cadàver es va trobar l'any passat-, ja només queda als Pirineus un mascle adult no emparentat amb Pyros. Es tracta de Néré, que té 18 anys, un singular ós que quan era jove va recórrer la serralada d'est a oest, esquivant tota mena d'infraestructures, per acabar instal·lat al nucli occidental, on ara ja no queden femelles. «Se l'ha vist progressar novament cap a l'est. Si va ser capaç d'arribar fins al Béarn, pot ser també capaç de tornar-ne», diu confiat Marc Alonso, guia de muntanya i especialista de l'associació Depana. «Sense nous mascles, la població no és viable», afegeix.
Com que no es deixen anar nous exemplars des del 2006, el creixement demogràfic respon exclusivament a unes condicions ambientals que li són favorables. Com explica Ruiz-Olmo, cada any es registren dues o tres ventrades, que acostumen a ser dobles -¡aquesta primavera s'ha observat la femella Hvala amb tres ossets!-, malgrat que lògicament també en mor algun exemplar. «Recentment n'hem albirat algun exemplar jove -relata Iván Afonso, responsable de Medi Natural del Consell General d'Aran-. Acostumen a ser plantígrads que s'emancipen de la mare quan aquesta entra en zel». Pel que fa a Pyros, Afonso considera que «és urgent» que la Generalitat alliberi un nou ós. «El problema no es pot resoldre de manera natural», insisteix.
El territori ocupat per óssos es manté estable a un costat i a l'altre de la frontera, tot i que Ruiz-Olmo reconeix que al llarg dels últims anys n'han augmentat les evidències -rastres, albiraments, pèls- al Pallars Sobirà (vall Ferrera, vall de Cardós). «Tant la Vall d'Aran com el Pallars -diu per la seva part Alon-
so-, tenen territoris molt bons per acollir óssos». De fet, la densitat a Somiedo i altres nuclis de la serralada cantàbrica és molt superior a la que ara hi ha al Pirineu.
Per tranquil·litzar els veïns, prossegueix Alonso, és essencial que els óssos no causin gaires danys i que, si es produeixen, l'Administració n'aboni les pèrdues com més aviat millor. En aquest sentit, el president de l'Associació de Criadors d'Ovella de Raça Aranesa, Erik España, afirma que les subvencions no són la solució: «Quan maten un animal, es trenca el cicle productiu del bestiar», es queixa.
El membre de Depana alaba l'èxit obtingut amb els reagrupaments d'ovelles i l'ús de gossos pastors. «Al parc de l'Alt Pirineu fa temps que no es mengen cap ovella», diu. El subdirector general també insisteix que els danys causats són escassos, «especialment els anys que són bons meteorològicament i hi ha aliment». És clar que no opina el mateix Toño Boya, president de Criadors d'Equí d'Aran. «El 2014, els óssos van matar 14 cavalls. Hi ha zones que s'estan quedant desertes perquè pagesos i ramaders els temen». «A poc a poc s'està apoderant del territori», conclou.