Dos dècades després del retorn de l’ós al Pirineu, la Generalitat n’alliberarà un altre aquest mes i poden arribar ja als 40 exemplars || D’altra banda, es revifa el conflicte pels perjudicis a la ramaderia
La setmana vinent es compleixen 20 anys del retorn de l’ós al Pirineu, amb la primera reintroducció d’aquesta espècie extingida a Catalunya el 1948. El Govern n’alliberarà un altre aquest mateix mes, mentre la població creix i podria arribar ja a 40. D’altra banda, es revifa la polèmica pels danys a la ramaderia, una qüestió irresolta des de fa 2 dècades.
R. RAMÍREZ | LLEIDA
Dijous es compleixen 20 anys del retorn de l’ós al Pirineu. El 19 de maig del 1996, el Govern francès va alliberar a la serralada Giva, la primera de tres exemplars procedents d’Eslovènia que havien de recuperar un animal que, a Lleida i a la resta de Catalunya, estava extingit des del 1948, quan un caçador va abatre l’últim individu autòcton a Àreu. Dos dècades després de la primera reintroducció, la Generalitat espera alliberar aquest mes un mascle al Pallars Sobirà, mentre que la població podria arribar ja als 40 exemplars a tota la serralada. Tot això, mentre es revifen les protestes de ramaders per predacions a ramats. Els óssos han fet un llarg camí des de la seua tornada; en canvi, qüestions que afecten la seua convivència amb els humans continuen irresoltes.
Si alguna cosa ha canviat en aquest aspecte, és que ningú qüestiona ja la presència de l’ós al Pirineu. De bon grat o amb resignació, s’accepta de forma unànime com un fet que no té marxa enrere. Davant les posicions polaritzades als anys noranta a favor i en contra del retorn d’aquesta espècie, el debat se centra ara en el seu futur: si la població ja és excessiva o ha de créixer més; si s’ha d’estendre o no a noves zones; si pot convertir-se en un atractiu turístic, i com evitar perjudicis a la ramaderia de muntanya, per si sola debilitada per la falta d’ajuts i de relleu generacional.
L’any 2015 va acabar amb albiraments de 29 óssos, encara que la població probable s’estima entre 35 i 40, segons la Generalitat. Això sense comptar el que s’alliberarà en el marc del programa PirosLife de la UE, i sense conèixer encara quants cadells d’ós han nascut aquest any. La mitjana anual se situa entre 3 i 5 nous exemplars, encara que també hi ha hagut baixes. Des del 1996, almenys 21 han mort, i de la primera reintroducció només queda Pyros, mascle del qual descendeixen gairebé tots els óssos actuals. A Giva se la considera morta després d’anys desapareguda i el tercer exemplar, Melba, va ser abatut per un caçador el 1997.
Per a Unió de Pagesos (UP), entre 35 i 40 óssos ja suposen una pressió considerable sobre la ramaderia de muntanya. El sindicat, que convoca manifestacions davant de danys de l’ós, s’oposa a alliberar-ne un altre i reclama fixar límits a la seua població. En aquesta línia, el Conselh d’Aran demana consensuar “quina és la capacitat del medi” per acollir óssos i decidir “fins on pot arribar la seua presència”.
De fet, ja hi ha estimacions. Un estudi en el qual van participar biòlegs de la Generalitat conclou que el Pirineu en pot acollir 200, cinc vegades més que els actuals. Una xifra que el Govern considera “raonable”. En això coincideix amb Ipcena, que creu innecessari regular el nombre de plantígrads. Guillermo Palomero, president de la Fundación Oso Pardo, creu que “queda molt Pirineu” apte per a l’ós i recorda que a la serralada cantàbrica n’hi ha més de 250. Apunta que el límit l’ha de fixar la coexistència entre aquests animals i els humans. “Cal actuar on hi hagi conflicte”, va dir. El conflicte es va iniciar al cap de poc d’alliberar Giva. L’óssa va travessar la frontera francesa, va començar a freqüentar Aran i van arribar les predacions a ramats i ruscos. El mateix camí van seguir els altres que França va alliberar als 90 i part dels cinc deixats anar el 2006. Ells i els seus descendents van formar colònies, primer a la Val i després al Sobirà, encara que se’n veuen també a la Ribagorça.
L’agrupació de ramats sota vigilància de pastors i l’ús de camps closos electrificats i mastins per protegir el bestiar, entre altres mesures, han contribuït a evitar predacions. Tanmateix, persisteixen. Aquest mes n’hi ha hagut tres, dos de les quals en una mateixa explotació a Bagergue en una setmana. Ramaders i UP denuncien que el Govern indemnitza només una part de les morts que ells atribueixen a l’ós.
“Demostrar que el risc d’atacs zero és possible en la ramaderia i l’apicultura” és un objectiu del PirosLife, pel qual Catalunya ha rebut 1,8 milions de la UE. Així mateix, planteja fer de l’ós una font d’ingressos i ocupació a través del turisme. Els més favorables a l’ós l’han rebut amb expectació; els més crítics, amb escepticisme.