El jutjat de Vielha investiga un delicte contra la fauna després de les sospites d'enverinament

 

Les controvertides circumstàncies que envolten la mort de l'ós Cachou han acabat propiciant l'obertura d'un procés penal per un presumpte delicte contra la fauna. El jutjat de Vielha (Lleida) investiga què va matar l'animal, que va aparèixer el passat 9 d'abril en un barranc proper a l'municipi de Les, proper a la frontera amb França, i ha decretat el secret de sumari perquè cap filtració perjudiqui les indagacions. És la primera vegada a Espanya que un jutjat recorre a el secret judicial per aclarir el decés d'un ós.

 

"Queda clar que hi ha indicis penals i que la jutge protegeix la investigació perquè no es puguin alterar proves", valora Guillermo Palomero, president de la Fundació Ós Bru. "Si la necròpsia conclogués que la mort va ser per causes naturals, com es va afanyar a avançar la Sindicatura d'Aran, no hi hauria cap investigació judicial, i molt menys estaria sota secret", abunda Joan Vázquez, portaveu d'Ipcena, el col·lectiu ecologista que més crítiques ha llançat contra el comunicat oficial de govern d'Aran que va atribuir la mort d'Cachou a una baralla amb un altre os. Ipcena fins i tot va impulsar un moviment de protesta perquè no es donés per tancada el cas, i ha comptat amb el suport de l'organització internacional WWF i de més d'una dotzena d'entitats ecologistes espanyoles i franceses. "El govern d'Aran va tractar de generar en l'opinió social la idea que no hi havia cap responsabilitat humana", afegeix Vázquez.

 

Cahou va ser trobat a el fons d'un precipici de 40 metres, "un lloc molt abrupte i de difícil accés", van informar els agents de Medi Ambient. El seu cos va ser traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) perquè els tècnics de el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge procedissin a realitzar-li la necròpsia. Tot just uns dies després, el govern d'Aran informava que s'havia pogut "verificar" que Cachou havia mort per "una agressió produïda molt probablement per un altre ós" i posterior caiguda pel barranc. "A l'tractar-se d'un mascle adult, es dedueix que només un altre ós pot causar-li aquestes lesions", concloïa.

 

Cachou tenia sis anys i el perseguia la mala fama, per culpa d'una successió d'atacs a ramats de poltres i ovelles. Per dissuadir-lo de la seva actitud depredadora, la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va decidir aplicar la tardor passada un fungicida (un producte químic, que ja s'ha fet servir amb llops) en les restes d'una egua que havia matat Cachou. El producte provoca vòmits i es buscava aconseguir així que aquest tipus de carn li generés rebuig.

 

Col·lectius ecologistes mantenen que intoxicar a posta a un ós suposa una pràctica de risc i estan a l'espera de conèixer els resultats analítics realitzats a el cadàver d'Cachou per determinar responsabilitats. La Fundació Ós Bru ja ha avançat la seva voluntat de presentar-se com acusació en la investigació per aclarir si, després de la mort de Cachou, hi va haver un culpable que no fos la feresa d'un altre os.

 

Font informativa: El País (Marc Rovira)  - 12 de maig de 2020 (https://cat.elpais.com/cat/2020/05/12/catalunya/1589285044_246438.html)