Cachou i altres óssos morts al Pirineu: una llarga llista d'accidents, trets i verí

Cachou i altres óssos morts al Pirineu: una llarga llista d'accidents, trets i verí


El polèmic cas en investigació des del mes d'abril a la Vall d'Aran no és l'únic que ha tingut com a protagonista a l'emblemàtic animal en perill d'extinció

L'ós Cachou, mort a la Vall d'Aran el passat 9 d'abril, no és el primer ós reintroduït que mor de forma sobrevinguda als Pirineus. Hi ha hagut altres abans. En concret, set des de l'any 1996, segons càlculs de la Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA). Però a diferència de les anteriors ocasions, "per primera vegada s'ha decretat el secret de sumari", destaca Joan Vázquez, portaveu de l'organització conservacionista.

 

És, de fet, la primera vegada que es declara el secret de sumari per la mort d'un animal salvatge a Espanya. Ja van més de sis mesos de secret judicial. Dimecres passat 18 de novembre es va detenir una persona presumptament implicada en la mort per enverinament de Cachou. Es tracta d'un funcionari de Medi Ambient de Consell General d'Aran, ara en llibertat amb càrrecs. També han estat cridades a declarar altres persones que estan sent investigades i no es descarten més detencions.

En un va iniciar es va creure que Cachou va morir després de ser atacat per un altre ós i caure per un precipici. Una mort semblant a la de l'óssa Palouma, que suposadament va caure per un precipici després de ser foragitada per diferents batudes de caça, a l'agost de l'any 2006, explica Vázquez. Un any més tard Franska moria atropellada per un cotxe després de ser espantades també per diferents batudes.

 

Els 'accidents' de caça són una de les grans causes de mort no natural d'aquests animals. Més recentment, al juny d'aquest any, es va trobar mort un exemplar d'ós bru a Ariège, a la regió francesa d'Occitània, a la frontera amb la Vall d'Aran. El cos presentava diversos impactes d'arma de foc.

 

Darrere de les morts

 

Els 'accidents' de caça són una altra de les grans causes de mort no natural d'aquests animals

 

Però la mort més polèmica, més enllà de la de Cachou, és la del seu pare Balou, el 2014. "Va ser ferit en una pota per caçadors i, més tard, el van trobar mort en estranyes circumstàncies, per culpa d'un llamp, segons l'administració", explica el portaveu de Ipcena, qui desconfia de les causes i motius reals de moltes d'aquestes morts.

 

Víctimes o botxins

 

Segons Vázquez, aquests animals són víctimes d'una campanya mediàtica. Se'ls acusa injustament de matar bestiar, com cavalls, quan l'ós és un animal més aviat espantadís i que si pot carroñar no mata, i de matar, sempre escull la víctima més fàcil, que en cap cas seria una cavall sa, com es els acusa ", assegura.

Un dels motius que van portar a aquesta espècie a pràcticament la seva extinció a la zona va ser la seva caça per part de la població local, que "els veia com a competència en un moment en què es vivia de la ramaderia bàsicament", explica l'expert. "Fins i tot els seguien matant quan ja estaven protegits", assenyala. Avui dia, la Generalitat subvenciona els ramaders en cas d'atac i els ajuda en la implantació de mesures per protegir els seus ramats.

 

Gràcies a el programa de reintroducció, s'estima que la població de l'ós bru als Pirineus ha arribat a la cinquantena d'exemplars. Segons dada oficials del departament de Territori i Sostenibilitat, entre 1996 i el 2019 hi ha 40 exemplars morts als Pirineus: 3 per malaltia o edat; 3 per accidents de caça; 1 per atropellament; 4 per accidents naturals (caigudes); 1 per un llamp; i 6 per infanticidi (cadells de primer any, bàsicament). "Els altres són exemplars que han anat desapareixent sense deixar rastre i que, al 'cap de dos anys sense detectar-los, se'ls dóna per morts", assenyalen fonts del departament.

FONT: LORENA FARRÀS PÉREZ (LA VANGUARDIA - 29/11/2020)